«Anirem pel riu.»
Mirà cap a les velles vies del tren.
«O bé anirem per aquí. O caminarem per les autopistes, i tindrem temps per posar les coses dins nostre. I un dia, ens sortiran per les mans i les boques. I molt del que sortirà serà equivocat, però n'hi haurà prou de correcte. Avui començarem a caminar i veurem el món i com camina i com parla, i com és de veritat. Ara vull veure-ho tot. I així com, en entrar dins meu, res no serà jo, després d'un temps les coses s'ajuntaran, a dins, i seran jo. Mira el món de fora, Déu meu, Déu meu, mira-te'l aquí a fora, fora de mi, més enllà de la meva cara, i l'única manera de tocar-lo de veritat és posant-lo on finalment sigui jo, on sigui dins la sang, on surti bombejant mil cops deu mil cada dia. fer-lo meu perqueè mai no s'escapi. Algún dia m'agafaré ben agafat al món. Ara hi tinc un dit al damunt, ja és un començament»"
Una vegada, feia molt de temps, La Clarisse havia caminat per allà mateix per on ell ara caminava.
Ray Bradbury
Fahrenheit 451
No està gens malament el llibre. Encara que hi ha moments que detalla massa, acaba enganxant!
5 comentarios:
com que fiques el mateix que al fotolog... t'anava a deixar el mateix comentari..
però no cauré en la trampa! aquesta nit.. NO!
jejeje la formació del cor se me resiste, així que vaig a fer una mica de culturilla que amb això pots anar més al teu aire
(t'ho deixo en un altre coment, que així separem conceptes i de passada sembla que t'escrigui més gent ;)
" - Els morts som nosaltres- va dir Winston.
- Encara no som morts!- va fer Júlia prosaicament.
- No pas físicament. Sis mesos, un any, imaginem que arribem a cinc anys. Tinc por de morir. I tu ets jove, per tant, és probable que encara en tinguis més que jo. Òbviament, mentre poguem, intentarem fer-la fora, la por. Però hi ha una petita diferència. Mentre els éssers humans continuïn sent humans, la mort i la vida són el mateix.
- Merda! Amb qui t'estimaries més ficar-te al llit, amb un esquelet o amb mi? No estàs content de viure? No t'agrada la sensació de dir: això sóc jo, això la meva mà, això la meva cama. Sóc real, sóc sòlid, sóc viu! No t'agrada això?"
1984; George Orwell
jejejejejeje en aquesta època sí que em marcava lo que m'agradava de cada llibre.. xd
(lo del comentari eliminat sóc jo, que volia saber si es borraven en sèrio o no.. i vec que sí jeje)
a lo que anàvem.. que "a finales de la tercera semana el plegado cefalocaudal y lateral coloca los tubos endocárdicos laterales........ zzZZZzz"
y con esto y un bizcocho, hasta mañana a las ocho!
(que si.. que jo també entro a les 8 demà......:'(
boooonanit! mmmmmua
dona'm un full en blanc que te l'omplo..
juas com m'enrollo
sorry
Publicar un comentario