Introspecció

º_º



Gravat a segon de fotografia.

joder no teniem un tripode? Vaya tela :P


º_º

Michael Polnareff

un crack sentit a Paris durant la diada!

Ara ja, avui per avui. Ara.

He vist ploure el bosc.

No, no "dins del bosc" ni "sota el bosc":

el bosc.

I l'he vist envermellir.

Ha plogut davant meu.

I l'arena blanca envermellia també. Ha pres unes formes que no coneixia. Ha perdut l'harmonia de la sorra pentinada per l'aire fresc de l'alba i s'ha pertorbat al ritme de la seva pluja, del batec vermell.



Aviat una altra matinada s'endurà el fosc.

I pentinarà fresca l'arena.

I netejarà de vermell el bosc.

I les fulles deixaran passar la llum, tintinejant amb el vent.



º_º

fotos de berlin

fum

Anit, sortiem de classe en compta-gotes, al ritme que anavem acaban la pràctica de redacció, així que em vaig trobar sol a la porta de la facultat. Enlloc d’entrar a la biblio i baixar a la plaça cívica per l’ascensor, vaig voler passar pel bosc. Em venia de gust el fresc olor a terra, la humitat de la pinassa. I just quan anava a entrar al camí, un noi va ficar-s’hi i caminà davant meu fins arribar a la sortida del bosc. A dos metres per davant meu. Al meu pas. Gaudint d’una cigarreta. Imagino que feia estona que la desitjava. Gairebé el puc veure dins la classe, ansiós perque acabés i poder fumar, calmar el “mono”.
« Per fi lliure!»- Pensà tot encenent-la dos metres abans d’arribar a la porta de sortida.
I ara el tenia a dos metres per davant meu, trepitjant la meva llibertat, cobrint l’olor del terra, dels pins, de la humitat, amb el fum que, després d’envair cada cèl·lula del seu cos, passava a envair les meves.


˝Ningú no em pot obligar a ser feliç a la seva manera (és a dir, en la forma en la que ell s’imagina la felicitat), sino que cadascú pot buscar la felicitat per el camí que esculli, sempre i quan no perjudiqui la libertat dels altres, de manera que la seva llibertat pugui coexistir amb la libertat de tots segons una llei universal˝

Kant


BCN-UAB 20-XI-07

En Montag mirà cap al riu.

«Anirem pel riu.»

Mirà cap a les velles vies del tren.

«O bé anirem per aquí. O caminarem per les autopistes, i tindrem temps per posar les coses dins nostre. I un dia, ens sortiran per les mans i les boques. I molt del que sortirà serà equivocat, però n'hi haurà prou de correcte. Avui començarem a caminar i veurem el món i com camina i com parla, i com és de veritat. Ara vull veure-ho tot. I així com, en entrar dins meu, res no serà jo, després d'un temps les coses s'ajuntaran, a dins, i seran jo. Mira el món de fora, Déu meu, Déu meu, mira-te'l aquí a fora, fora de mi, més enllà de la meva cara, i l'única manera de tocar-lo de veritat és posant-lo on finalment sigui jo, on sigui dins la sang, on surti bombejant mil cops deu mil cada dia. fer-lo meu perqueè mai no s'escapi. Algún dia m'agafaré ben agafat al món. Ara hi tinc un dit al damunt, ja és un començament»"


Una vegada, feia molt de temps, La Clarisse havia caminat per allà mateix per on ell ara caminava.




Ray Bradbury
Fahrenheit 451


No està gens malament el llibre. Encara que hi ha moments que detalla massa, acaba enganxant!

llueve

Mi alma llueve en la sequia como la lluvia cae sobre el asfalto y se funde con el polvo hasta desaparecer. Serpentea por mis esquinas buscando un saliente pretérito donde tomar impulso y saltar, o un zócalo futuro donde encharcarse y quizas engendrar vida.

Pero no encuentra resistencia.

Sigue cayendo, cada vez a más velocidad, con la certeza de que el impacto es imminente y que las salpicaduras de esta lluvia contra el suelo serán cortas, pero llegarán muy lejos.